LES COMUNITATS D’APRENENTATGE. CONCEPTES I PRINCIPIS BÀSICS

Les comunitats d’aprenentatge són un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn, per aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant l’educació participativa de la comunitat concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula.(Valls, 2000, p.8)

Aquest projecte comença a l’estat espanyol el 1995-1996, al CEIP Ruperto Medina on tots  els involucrats al centre emprenen una nova forma de fer i d’entendre l’educació. A l’any següent la conselleria d’Educació del Govern Basc i CREA, Centre de Investigació Social i Educativa de la Universitat de Barcelona, firmen un conveni de col·laboració per aplicar en quatre centres del País Basc un projecte de comunitats d’aprenentatge, amb l’objectiu d’aconseguir una EDUCACIÓ IGUALITÀRIA I DE QUALITAT.  Tot ve a través de Freire, en els anys 70, qui va desenvolupar l’aprenentatge dialògic en l’educació. Diàleg, no sols entre professor-alumne, sinó un diàleg en tota la comunitat (família, alumne, voluntariat, professor,etc.) ja que la idea parteix de que totes les persones que formen part de l’entorn del xiquet, influeixen en el seu aprenentatge i per tant, s’ha de planificar conjuntament.

Aquesta innovació educativa es porta endavant als centres ubicats als barris amb risc d’exclusió social, no obstant això també comença a implantar-se en contextos menys problemàtics, com a Reus, Barcelona, o inclús a zones amb un percentatge de parats molt baix. A les comunitats d’aprenentatge, els alumnes tenen el paper central, i la seua forma de pensar i les expectatives que tenen constitueixen un objectiu nuclear. Es tracta d’un sistema molt més participatiu on les famílies també entren dins del que és la formació dels seus fills, a més que s’estudia el context on està situat el centre per entendre millor la situació de l’alumnat i poder adaptar una educació vàlida per al seu futur.

Les comunitats d’aprenentatge es basen en la PEDAGOGIA CRÍTICA, és a dir, que parteixen d’una concepció educativa fonamentada en la possibilitat de afavoreixen el canvi social i la disminució de les desigualtats de gènere, ètnia, raça, posició econòmica, etc., a través de l’educació (Ayuste i altres, 1994). És tracta d’un aprenentatge que canvia depenent la relació en l’entorn a més que canvia l’entorn (Vigotsky), que es basa en l’acció comunicativa (Habermas), que confia en la capacitat de l’agencia humana per a lluitar contra la reproducció dels sistemes (Giddens), que assumeix que el fi de la societat industrial radicalitza el risc, però és capaç de superar-lo amb un nou tipus de relacions humanes i d’activitats polítiques (Beck), que tenen en els seu centre la pedagogia del diàleg i de l’esperança (Freire).

Aleshores, quins són els CONCEPTES I PRINCIPIS BÀSICS de les comunitats d’aprenentatge? Com ja hem definit abans, la comunitat d’aprenentatge és un projecte de transformació social i cultural. Es basa en no acceptar la impossibilitat de canvi, tant de les persones concretes com de les estructures educatives internes d’un centre o externes d’un sistema educatiu. Implica un canvi dels hàbits de comportament habituals per a les famílies, per al professorat, per a l’alumnat i per a les comunitats. També es tracta d’un projecte de centre educatiu. La concepció de participació, de l’aprenentatge dialògic , del context: aquells centres educatius amb problemes de desigualtat, pobresa o carències d’altre tipus, fan del centre un lloc més necessitat de canvi per aconseguir l’objectiu d’una societat de la informació per a tots. Es basa en la convicció de que precisament aquests centres són aquells que han de ser els que millor funcionen  donat que les condicions externes aposten per la tendència contraria. Es tracta de trencar amb els prejudicis i la dinàmica negativa que envolten aquests centres. Comunitats d’aprenentatge és un projecte de l’entorn. La transformació que es proposa no afecta sols a l’interior de l’aula o del centre. Es refereix a tota la comunitat, ja siga barri o poble, en relació al seu centre. Actualment, la societat de la informació no depén sols del que succeeix a l’aula, sinó de la correlació de l’entorn, és  adir, el context en el qual està situat el centre ha de ser un agent educatiu.

Les comunitats d’aprenentatge té com a objectiu aconseguir una societat de la informació per a totes les persones. Una comunitat d’aprenentatge és un projecte que pretén oposar-se a les tendències de dualització i exclusió que la mateixa societat genera. Basant-se en la capacitat de reflexió i comunicació universal, afirma que totes les persones poden participar plenament en la dinàmica de les comunitats d’aprenentatge sense vores limitades per les seues condicions socials, culturals, etc. Així aquest projecte s’autoorganitza per aconseguir que totes les persones puguen accedir, des de la seua pròpia situació, al màxim de possibilitats culturals i educatives, de manera que els resultats educatius siguen iguals o superiors als de qui estan en situacions econòmiques, o socials, etc., millors o diferents.